El res absolut crida a les criatures desesperades que ja no creuen. Que ja no són humans. Han abandonat el Tot i s'allunyen de les respostes, s'allunyen del seu rastre palpable i de la llibertat.
Com partícules del res s'ajunten i es dispersen del seu centre sense ordre. Neixen dels dubtes i són el resultat de la por que neix de la soledat. Mai no s'han arribat a conèixer a ells mateixos.
Són criatures distorsionades i confoses a propòsit, per l'insult a la creació: la maldat. Són criatures covardes que es refugien en il·lusions plaents, per focs fatus que adopten les desitjades formes pels desesperats humans.
El diable és la buidor que entra a les venes a través de la copa rogenca. S'esbrava i remou els deliris del nou titella. Crea les necessitats més inútils i fa creure que l'absurd és digne d'admiració.
Avui els ulls de l'home ja no miren l'horitzó tenyit de la verdosa i joiosa creació; les ninetes circulen amb els fluxos d'electricitat, rodolen lluny de la realitat.
L'home és culpable de la seva perdició, de no oposar resistència, de no tenir ideals, de no tenir fe, de deixar-se seduir: l'home és culpable de la seva buidor, del seu lent endormiscament que el farà pres d'un somni fatal.
