M'espero. Estic rodejada de l'inconegut. Les coneixences són superficials, els riures alliberadors i sorollosos, les passes lentes en passarel·les que desprenen dosis supremes de velocitat, les fulles primes cobreixen grogues l'herba mentre s'obliden a la descomposició. Volo entre salts i mirades fins que m'empasso tot l'aire per, després, tornar-lo a treure lleugerament evitant torbar els pètals dels crisantems. Se senten veus que acostumen a ressonar entre les escorces dels arbres. Les paraules em són estrangeres; encara no han brotat els cereals dels camps amb versos. La vida s'allarga si la malmetem. La joventut és un declivi i una disfressa: són molts els que creuen poder ballar la melodia del silenci gràcies a un cos tens i fort. M'escapo cap a les olors del bosc, em cobreixen les fulles i m'espero. Visc l'inconegut.
