- De nou posant els peus en terrenys insegurs, sense conèixer la profunditat del meu ser. Sóc massa impacient, tot requereix temps. Per això guardo els silencis de la nit per quan ja no hi hagi pau al meu voltant. Esperant el son procuro no oblidar els camins recorreguts i retenir les paraules i els actes dels propers i dels estimats. Perquè en dedicar-los temps és la manera de fer-los partícips de la vida d'un. Així com d'estendre's en recursos que conformen la personalitat.
- Solcant el mar dels records topo amb les mirades de moments intensos i a vessar de vida: els instants més calmats, banyats de llum, reviuen amb força dins meu la sensació d'una vida plena. I em sento agraïda i reconec que he viscut un cop conec la silueta sencera de la vida. Compassiva es deixa veure enmig de les tenebres que assetgen tots els senders.
- Estamos hechos de recuerdos hasta fundirnos con el último rostro conocido, el más antiguo de todos. Momento en el que vamos a recordar nuestro nombre por cada uno de sus actos, por sus pensamientos y por sus delicados suspiros. Una desnudez completa en la que palparemos todas las heridas, las que hemos abierto y las que hemos ayudado a cerrar.
- La fil·loxera fou una benedicció de Déu, però la gent no se'n sap avenir. Perquè ebris d'estupidesa estan.
- La nit al mar, tot cobert de fosca. Els estels al cel i les onades calmades lliscant fins a la platja senyalen l'horitzó del so. Nit sense lluna al cel, encara es veu espurnejada de llum l'aigua. La remor humana s'apaga deixant pas al misteri. El llum d'un fanal és tot el caliu que resta al carrer, sotmès ara a la fresca negror exterior.
La nit al mar, travessant amb els dits les crineres d'aigua. El mar ronca sord d'infinitud.
