Travesses tu aquest camí

Travesses, tu, aquest camí
embardissat i desolat,
on l'home deixa de saber-se

i les paraules fereixen massa sovint.

Aquest camí és travessat per a tu,
a qui la senda li és il·luminada per la lluna

fosca o plena.

Els dies s'escolen per les mans
i la sorra colpeja la pell que s'endureix.
Camines i trobes boques mudes

i llengües esgotades:

¿a on ha quedat el sentit?
Les petjades es perden
quan inconegut és el voral del camí,
sense rosers ni moreres perfumades.
Els ocells perden el rumb

i les onades alcen el vol contra la costa:
¿com desfarem el desgavell?

¿Com veurem el camí que fem
sense malmetre les mirades?
Travesses tu aquest camí,
amic,

quan molts marxen errant

topant contra ses ombres.

El teu horitzó no perdis:
algú aprendrà del teu passar.