Ara i llum. La vida va
despertar fa centenars de matins enrere. Globus baixant del blanc al blau de
l'horitzó entre cants de galls. Pijames d'estiu ensenyant genolls i colzes.
Rosada a l'herba retallada del jardí. Pedres enganxades al camí. Monotonia del motor
de munyir i ara un mugit ara un miol. Ni l'oreig bufa. Aparença de quietud
mentre els troncs s'eixamplen les anelles i la terra s'eixuga. Els meus ulls
també creixien i envellien amb cada parpelleig. Les perspectives i els
prejudicis ens separen del món. El passat ens torna amb cada glopada. Potser el
món és una perspectiva. Un ganivet d'untar separa la rugosa nata de la
llet bullida. Dits oliosos de mantega desfeta pel pa torrat i calent. Esmorzar
lent. El sol estira els cabells per les finestres de l'est i s'escampa per les
siluetes d'humitat de les gruixudes i inclinades parets -en una rectitud
antiga- de la masia.
