Un abril s’obre perfumat al meu pit,
tot i el gebre que hi ha a fora.
La meva veu vol cantar enmig d’un bosc que es desperta.
Vol alçar-se malgrat tot.
No tem ser ignorada
perquè ser ja és arribar arreu,
encara que inconeguda.
Canta perquè veu la joia d’aquest món
com un sentiment més fort que la maldat.
Cantar és la manera d’expressar-se, d’existir.
De permetre’m ser a partir de la meva veu.
En un cant de paraules i de pensaments que no tenen aturall.
