Els pell-arrencada
som fràgils. Vivim apilats, ens consideren irrellevants, ja que servim per a
qualsevol feina i, fins i tot, som la carn dels sacrificis en honor al déu de
les tenebres. Amb prou feines podem enterrar els nostres morts. Em desmarco
dels que aplaudeixen cada dia i pengen símbols irisats als balcons. Això no vol
dir que no agraeixi la feina ben feta. Ara bé, no confio en els de dalt ni soc
del parer de deixar la meva vida en mans de la manca de responsabilitats polítiques
dels compatriotes que no viuen, ni de bon tros, la nostra realitat.
Els poderosos utilitzen, ara més que mai, la retòrica i les dades per convèncer i vèncer a través d’una pandèmia bel·licosa que augura un major control sobre les nostres vides i una restricció de les llibertats. Però tot anirà bé, segons els que tenen accés a Internet. ¿Per a qui? El virus només posa de manifest la deixadesa que hi ha davant de la pobresa crònica. ¿Quantes penúries més hem de passar per entendre que totes les vides valen i que ens hem d’ajudar? Ésser humà és tenir cura dels altres, i no calen medalles ni aplaudiments.
Si per solidaritat hem de mantenir una distància física, per dignitat hauríem de reclamar més recursos per a la nostra sanitat pública, en justícia social i vetllar per a les nostres llibertats.
Els poderosos utilitzen, ara més que mai, la retòrica i les dades per convèncer i vèncer a través d’una pandèmia bel·licosa que augura un major control sobre les nostres vides i una restricció de les llibertats. Però tot anirà bé, segons els que tenen accés a Internet. ¿Per a qui? El virus només posa de manifest la deixadesa que hi ha davant de la pobresa crònica. ¿Quantes penúries més hem de passar per entendre que totes les vides valen i que ens hem d’ajudar? Ésser humà és tenir cura dels altres, i no calen medalles ni aplaudiments.
Si per solidaritat hem de mantenir una distància física, per dignitat hauríem de reclamar més recursos per a la nostra sanitat pública, en justícia social i vetllar per a les nostres llibertats.
