dijous, 3 de novembre del 2011
Temps
Amb un fil de veu cauen les fulles, igual que quan fas sonar els teus passos, igual. Tu ets tardor: de veu caduca, ironia, jocs de colors i persistència en demanar que algú es fixi en tu. Jo et miro mentre tu fas rodar les ninetes fosques d'una paret a una altra; et deleixes per esquivar-me. Gat de veu estrident ets. Pessiga'm fins que desperti i pugui mossegar-te: oh temps!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dius tant en tan poques paraules, que no goso dir res més...
ResponEliminaDes del far tarda bona.
onatge
A veure si ara em deixa entrar el comentari. Ja ho he provat abans amb un altre text. Aquí hi ha una ànima i aquí hi ha una escriptora de veritat, una escriptora que busca la veritat. Que el temps no la malmeti, que les sirenes que hi ha a cada cantonada no se'ns l'emportin.
ResponElimina