Allí, al bosc, a l'esclat del tret. Foc d'ira al jove treballador. La violència del crit, el cos xop de mort cau a terra. Una altra vegada la sang escriu el nom d'una víctima. La diana és esglai pel caçador qui, tement l'encontre, perd la força i la fatiga l'oprimeix. Gemega d'horror, el seu cos implora, plorós, per la mort d'un innocent. Les parpelles pesen, el color del món és tèrbol. Un no pot fiar-se dels anys. Quan retorna la mirada a les mans aquestes estan tenyides d'un negre massa fosc per l'home, acostumat a donar vida. El calibre fred esbotza la càlida joventut. Una arma separa dos mons, dues vides. Una bala distingeix l'home d'oci de l'home d'ofici. El mort respira l'alè del traspas, un verí que fa finar, però el caçador viu empassant-se la seva pròpia metzina cada segon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada