Tinc un pols que no s'atura malgrat els desenganys

Tic un pols que no s’atura malgrat els desenganys. Tinc paraules, encara que sovint empro el silenci. Tinc dubtes sobre la vida i sobre el món, així com també cada vegada que et miro: val la pena continuar? Tinc temps, però sempre se l’enduu el vent i acabo corrent per atrapar un segon que em permetrà respirar. Tinc ulls per contemplar les teves mans blanques i el teu posat seriós. Tinc paciència per poder dir que he gaudit el dia que t’he sentit parlar. Tinc memòria per recordar-te, per obsessionar-me en tu... i per no poder-te oblidar, per enyorar els dies en què no sentia cap delit, res que no em lligués, res que no recordés el teu nom. Però ets arreu sense que pugui palpar-te, arreu, amarant els meus pensaments amb el teu nom.