La mirada posada al sud;
ni la llum ni la fortuna provenen
del nord.
Un món de paraules és aquest,
així capgirat i tergiversat de
tanta injustícia.
Vides silenciades al preu del
benestar.
Si els vius no canvien,
que es revoltin els morts.
Si els vius callen,
que ens parlin els venidors.
Si els vius paguen i manen,
que governar-se a si mateix sigui
la revolució espiritual que el
món espera.
La commoció no hauria de generar
indiferència.
La consciència adormida,
girada d’esquena, entretinguda i
drogada
és la mort de la humanitat.
Ments despertes del Planeta
Terra,
no desespereu,
lenta, però inevitable,
és l’alba de la llum que banyarà
el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada