El camí de la multitud

Els agrada interpretar segons la seva misèria. Com si aquell que viu a la seva, necessités la seva compassió. N’estan convençuts, sobretot, perquè són multitud els que es troben enfangats. Només faltaria que algú fos lliure, pensen tots ells. El segreguen, el combaten i el menyspreen, incapaços com són de sortir de la seva autoperdició nefasta. Per què projectar la culpa enfora i no endins? Per què voler culpar en lloc d’aprendre? El camí de la multitud és la fàcil via de la perdició. En canvi, el camí de la plenitud és, aparentment dificultós, el sender de la felicitat. Ser feliç és ser autèntic. Trobar-se un mateix i mantenir-se, és l’autenticitat. Això comporta un esforç més gran que lluitar per la supervivència. Convé que ens esforcem a ser autèntics i lliures per a poder ser feliços. Malgrat l’enveja de les males llengües.