Inici constant

De la font d’inspiració de la meva vida neixen totes i cadascuna de les paraules que banyen les pàgines de les llibretes i pantalles. Els mots tracen senders cap al recer més íntim de la meva persona, envers la calma de la certesa de qui soc. No em fa falta cercar res més enllà de mi mateixa. No necessito conèixer res més que l’empremta de l’eternitat en la meva existència. No soc res més que un pedaç del món, una gota de l’oceà universal. Vaig i vinc, amaro els sediments de la costa, danso amb la llum extingida de les estrelles i respiro l’aroma del vent que pentina el rostre inestable de la meva espècie. I tot ho faig i sento des d’aquí, des d’enlloc, des de l’inici constant conclòs a la meva mà.