Cau, cau el gris del cel, els núvols desfets.
Fragments de vida corren rostre avall,
fugen de tu.
Trenques els teus llavis,
mostrant escletxes blanques de joventut.
Sospires i defuges del moment,
amb un bes moll d'amor.
Lluny, lluny,
les llàgrimes marxen del teu cos fred.
Al caliu d'uns braços que t'estrenyen,
que et criden.
L'esquena nua dibuixa la força de la nostàlgia estancada
en el teu alè de tristesa.
Allà, amb tres jacints blancs esguardant la teva figura,
et recargoles de plor, xop de soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada