El sufrimiento de vivir tiene su final material, profundo, dulce y aún más solitario. Todo se convierte en una lucha sin fin, si volviese a ver la luz de nuevo, todo volvería a ser dolor superficial... para finalidades espirituales.
Tu beso consumirá en cenizas nuestros labios, pero reservará nuestras almas en el más allá.
Querida muerte, eres la noche que tumba al día; la amante que se lleva la vida, y juntas eternizáis el amor verdadero; el llanto; la salvación; la oportunidad de purgarse; la mensajera de Dios; el cambio... otro mundo, más poesía.
Jo no podría expresar-ho millor.
ResponEliminaHi ha molta fusta, confio que l'ebanista en farà bons mobles.
Espero que l'ebanista no cedeixi davant les males circumstàncies, i creï coses dignes.
ResponEliminaProcuraré esforçar-me!
(tot i que m'hagués agradat més poder-lo llegir en català)
ResponEliminaÉs un text molt ben escrit i sentit... Parles com penses i escrius com sents...
Des del far bona nit.
onatge