diumenge, 1 de maig del 2011

Querida muerte

Querida muerte, la agonía es ardiente, y tu, detrás, escondida entre mi sombra, no acabas de llevarte la cosecha. Mi traición y engaño deben ser juzgados en la celda dónde los rayos del sol son impenetrables.

El sufrimiento de vivir tiene su final material, profundo, dulce y aún más solitario. Todo se convierte en una lucha sin fin, si volviese a ver la luz de nuevo, todo volvería a ser dolor superficial... para finalidades espirituales.

Tu beso consumirá en cenizas nuestros labios, pero reservará nuestras almas en el más allá.

Querida muerte, eres la noche que tumba al día; la amante que se lleva la vida, y juntas eternizáis el amor verdadero; el llanto; la salvación; la oportunidad de purgarse; la mensajera de Dios; el cambio... otro mundo, más poesía.

3 comentaris:

  1. Jo no podría expresar-ho millor.
    Hi ha molta fusta, confio que l'ebanista en farà bons mobles.

    ResponElimina
  2. Espero que l'ebanista no cedeixi davant les males circumstàncies, i creï coses dignes.

    Procuraré esforçar-me!

    ResponElimina
  3. (tot i que m'hagués agradat més poder-lo llegir en català)
    És un text molt ben escrit i sentit... Parles com penses i escrius com sents...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina