dilluns, 23 de maig del 2011

Girona

Recull de pedres; cases que, vora el murmuri de l'Onyar, s'elogien el seu reflex. De fonaments ibers i romans, embastada amb murs jueus, els empedrats humits són el cau de literats.
Prats vora l'asfalt són el fil que m'hi condueixen. La nata escumosa del cel perfila els rajos de sol que l'enlluernen, tan daurada i banyada amb records i esperances.
Sols l'espurna de la calcària coneix el misteri de cada mirada que l'ha trepitjat; de cada bell que a l'Onyar es reflectí, seduït pel seu esplendor.
Descobreixo, a cada carrer, memòries eternes d'una efímera humanitat, d'un gest, de Narcís evocant el seu encís.

1 comentari:

  1. Estiems la teva ciutat, el seu riu, les seves cases, els carrers que et parlen de les persones que hi viuen i de les que han emprés el camí...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina