El teu record cau

El teu record cau, suau, com el dia gris. M'atrapa una mirada fugaç, crec poder sentir les teves paraules escolant-se com la pluja. Aquell mot teu és aquesta gota que ara banya les teves cendres; el teu gest és la flor que s'alça; el teu esguard és el rostre que desprenen uns pètals humits. 

Recordes el cant de l'hivern vora el foc? Mesos després només em queden contades estrelles en una entera foscor. I el despertar està replet de núvols, un cel tan espès de llàgrimes que sembla desfer-se al ritme del teu somriure, ara ja solament recordat rere els vidres entelats.