No deixes res indiferent:
lleves el perfum de les roses,
apagues la llum, encens els
colors, ressegueixes el tronc de l'om.
Prens aquella capa resseca
pel sol i fas renéixer el món.
T'observo des de la
finestra, oberta, i m'evoco al món per esclatar, com fas tu,
amb el terra, i així, poder
desprendre'm de tot, recoberta de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada