Mar

La brisa canta com el mar, i el sol és aspre com la sal. L'ombra m'aixopluga, com el mar de l'aire, com el blau de l'aigua que ressalta els colors. El sol cau i, encrespat, danya la mirada, ell tan lluent com la sal. Amb aquest regust de sobrietat s'imposa per colar-se entre els moviments de l'aigua. Plora, el sol, per no arribar al fons fosc de l'oceà, i en camí hi deixa les seves llàgrimes denses i resseques, perquè ofeguin d'aigua la seva enyorança. Cada gra de sal recorda a un diamant de sol navegant a l'ombrívol oreig del mar.