La tinta cau i amara, com el so de cada tecla, un paper que prova de marxar volant. Aquest pes, aquesta sang el priven del gest, ell hi és sencer, però mutilat de moviment. El negre de blau traspassa el seu cos i corre a atrapar-lo tot ell. El piano combat, com el full, amb el silenci, amb l'espessa foscor del destí.
El destí sempre fa el seu camí...
ResponEliminaDes del far bona tarda.
onatge