Guerrer nuu es desvetlla dempeus. La rosa als llavis i una creu de llum als ulls, el front s'aixeca clar, la veu alegre i la mirada com mil jacints innocents vestits de sinceritat.
L'esguard és segur. Les galtes s'enfonsen, foradades pel sol i fan caure la pell. Tot ell es revesteix de seriositat.
Dret amb una flaca armadura, sospira en un moment de reflexió prèvia. Recull l'arma, esquitxa l'aire de ferro fent-ne brandar la fulla. La blavor del cel no es fa més respirable, gèlida i ventosa com és.
Una mà recorda on es troba el pit, fa davallar els dits tors avall quan l'escalfor dels batecs nota. El cavall està a punt, renilla i bufa ben fort. Torna a moure la dreta, com si de sobte pensés, sense atrevir-se a tocar, en la carta que gelosament duia sota la malla: quelcom el deturava en voler rellegir els mots de la missiva.
La silueta del sol rere els arbres era la crida que el feia llevar d'aquella terra, un déu li havia confiat un destí a la llunyania. Ja no tornaria, ja no, d'enlloc -ni de guerres ferotges, ni de nits blanques i solitàries, ni de la dissort per caure sobre un sospir-, era ell, ara, qui tornava de la terra de l'amor cap a la pàtria (un cuirassat de mort).
El guerrer ment si feixuc i penós li és el camp on vessa sang i cruix d'odi; un mor quan la dama, coneguda enmig de la tempestuosa batalla, esdevé melancolia quan el retorn a la pau la distancia.
Què són les fronteres, els vestits, les creences, les armes, les banderes oblidades a l'oneig quan, de tots els mals possibles, sorgeix l'amor entre forasters? Que caiguin i s'esmicolin totes les corones! Que les nits estrellades mai no facin matinera la sortida... en el silenci de les mirades que no poden abraçar-se hi ha més força que a les medalles d'or pesant.
Ara que tenia algú disposat a esperar; ara que estava disposat a tornar. Ara, tot deixa de ser; ara que, dissortadament, no hi ha enemic que pugui fer caure un cos abatut per la desesperació.
El trot del cavall cuita. Paisatges, vides, memòries, somnis, anhels, masses coses es deixa: l'honor enforteix el guerrer d'estigma solitària. Els pensaments callen, tots els sentiments són oblidats en el plor de la carta escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada