Pols de llum enlluerna la nit. Les estrelles no es veuen. No hi ha miralls mar endins. Les veus s'apaguen, la remor de la ciutat és lleu. La brisa travessa els carrerons topant amb ànimes nocturnes. La claredat de la foscor engrandeix la soledat. S'inflama el pit per la bellesa d'un instant de solitud. No cal res més, no calen raons: avui sóc un estel fugaç, de tènue llum, que neda per la dorment Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada