Escriure

Escriure i escriure. ¿Qui sap com es viu? Escriure no és ajuntar paraules. Escriure és compartir. L’interior s’eixampla. Compartir és un cant a dues veus. No témer les diferències. A casa hi ha tot el món, tota la vida es deixa veure mentre caminen les hores, com una conversa pausada que obra el pit. A fora uns núvols llisquen pel cel ponent de taronja vesprada. Ara és el caliu, darrere dels vidres freds, vora la llibreta, a l’herba humida, entre la fullaraca atapeïda. Mes, escriure tots els plecs del dins que l’a-fora acull, tot allò guardat en silenci i acariciat per la brisa. Així tothom recorda una mica que, a vegades, val la pena. I viure, també.