Aigua amb llimona

Mentre espremia la llimona amb una mà em va semblar copsar alguna cosa. Els dits premien amb força la pell i la polpa queia al got. Els pinyols saltaven i ballaven d’un costat a l’altre de la taula de ping-pong. Una dona esgarrapava una esquena i l’acidesa de la fruita s’esmunyia per les ferides dels dits fins a fer-me coure la pell. De les mans sobre una pell, les gotes als talls dels dits i els pinyols colpejats pels nois del parc hi havia un fil.
Si vols regular la pressió, un got d’aigua amb llimona et pot anar bé. Per l’ansietat, meditar o la companyia humana. La socialització i el tracte amb la gent és bo, sempre que sigueu una mica estranys. Si no, sents la mà que t’esprem, les ungles que t’obren la pell de l’esquena i com juguen amb la teva vida les circumstàncies dels altres. Hi ha unes normes tàcites i ancestrals que s’ensenyen a l’infant que neix: si segueixes la roda anual de les tradicions, ets acceptat pel grup, però també hi estàs en deute. Per sempre. Trencar el pacte forçat dels rituals socials suposa perdre la simpatia de la societat. Sigui el grup familiar, el d’amics o dels companys de feina. I la nostra societat es proclama lliure i democràtica! Les persones que volen pensar o crear en llibertat pateixen les conseqüències del tribalisme social. Malauradament, el contacte sense condicions encara no és admès. Viure en societat és beneficiós, malgrat haver de compartir els efectes de la dinàmica trafegosa de qui viu enfora, de qui no té vida i necessita un patró.
L’acidesa d’aquesta revelació em va deixar un regust a la boca i vaig fer un glop. Amb el tou dels dits humits de polpa, vaig sentir que la pilota feia tres bots contra la taula abans de rodolar cap a terra i aixafar-la amb el peu.