Inspiració

Des del seient en moviment veig un estol d'ocells que vola vora el cablejat. És horabaixa i penso que la vida tendeix a allunyar-se del nihilisme i de la inconsciència. Qui vulgui pot professar-los, però és una falta de responsabilitat. Aquesta deixadesa col·lectiva té grans prejudicis. Fa temps que els vivim, que ens tractem com a números, que ens rebaixem, que assumim la manca de respecte. Les paraules que ens diem i pensem són tan importants com els actes. Per què hi ha persones que culpen a Déu de no solucionar les coses, quan són elles mateixes que han decidit apagar el seu fanalet i posar-se un preu?

El cel de núvols esquinçats s'obre a noves inspiracions. La tempesta de l’ofuscació no dura per sempre. Si vivim serenament, actuem conseqüentment. Per rebre la bona inspiració, convé treballar en el que la cridi. Per rebre el que ens és propici, ho hem d’invocar. I la parla, els pensaments, els sentiments són formes d’invocació. Són el foc que escalfaran o devoraran les vides que ho acullen. L’immaterial i la física es fonen amb cada projecció, amb cada acte de creació.
La freda carretera em transporta cap al pensament dominant: l’antropocentrisme. Diu que si jo no puc viure a Mart, la vida no hi és possible; que si els animals que em són semblants pateixen, només mostro compassió a aquestes formes de vida. El jo humà és la mesura del món. I diàriament passem de l’antropocentrisme mundial al personal: si li dic què penso, quedaré com una egoista. Per què ens preocupa tant si quedem o no malament, en lloc de preocupar-nos per com se senten els altres quan fem el que fem? Potser ferim i utilitzem els altres mentre ens dediquem a netejar la nostra imatge.
En el caliu de la llar, de la pau i la companyia abraço l’ara d’una paret antiga que somriu amb una esquerda: la riquesa de la senzillesa és desbordant. Per què alguns renuncien a la satisfacció existencial a canvi d’un ideal econòmic que no aconsegueixen? Si venim amb les mans buides, per què volem carregar el que la nostra esquena no pot suportar? Per què no fem el que hem vingut a fer? Amb el cap ple de preguntes, m’ajupo vora el foc amb els molls a la mà i sento com les flames m'aviven la inspiració.