Fins i tot morint-me seguiré escrivint. La meva sang i el meu alè dibuixaran, a la basta contrada de l'aire, caràcters, que els companys mortals desxifraran. D'aquesta manera, podran reviure en la pura eternitat d'innocència. Oblidant el desig passional, però amb passió per anhelar la virtut. Recordaran injustícies passades, esdeveniments futurs ja somiats, i la majestuosa habilitat per crear el present ascendent i descendent. Besaran cada instant com si l'últim fos. Es presentaran davant del mal, en nom de la veritat suprema del bé. S'exaltaran quan la mort els abraci, sabent: que han viscut; què ha esdevingut viure: que tornen a viure rere cada canvi.
La sang s'esvairà, tenyirà les paraules amplificant la seva vibració. Omplirà l'aire del bleix reivindicatiu, per arrencar de la pell aspres tintes.
-No oblideu que l'amor, i sa importància són el petit i minuciós somriure treballador i creixent.-
Es faran grans, vells de fatiga, moriran com els infants, però ells vénen dotats d'alegria.
Tot i l'erosió de l'eternitat, la grafia perdurarà gravada a cada bri de vida.
Es nota que vius i respires escrivint... T'és necessari, és la teva finestra per on viuen i volen els teus sentiments. Desfàs la realitat i pentines la trena del futur.
ResponElimina(Espero no molestar).
Des del far amb bona brisa.
onatge