i la mar salada acaronant la sorra.
Les estrelles s'apagaven,
només el núvols dispersos quedaven.
La sal s'havia agafat a la meva pell,
com l'estela blanca sobre l'aigua.
Blavor endins, per volar com
un colom despullat, sense ales,
volia nedar i corre fins a la fi.
De pressa, presa per les onades.
La tempesta seria crit pel gris del cel.
El far, llunyà com el sol, cec es mostraria.
Deplorable és aquesta desesperació,
seca com la sal i abastadora com la mar.
He de dir que m'he llegit varies vegades el teu poema en dies diferents, i cada vegada hi trobo un nou matís. Potser és que estic enamorat del mar, i em passa que quan el llegeixo és com si l'escoltés llegit per tu...
ResponEliminaDes del far bon diumenge.
onatge