Les mans roges i aspres...

Les mans roges i aspres estrenyien la pell fins a deixar entreveure els grocs tendons. Els dits mig recollits s'acostaven fins a la mà que demanava almoina de soledat; breument lliscaven per l'aire fortes i obertes pel fred moribund. Volien fer cabre dues mans petites als seus palmells calents. Els dits robustos embolcallen aquell broll petit de temor; abracen les mans petites en un tendre retrobament. Com l'estrany que recull l'inconegut desprotegit pel vent.