Muriel; que d'un fulgor platejat brilles perfumada de sal. Quan els núvols et cobreixen perds el so del teu nom -com un rostre sense somriure-, de mudes paraules resto en veure't. Però poc duren les tenebres sobre teu; de nou el sol empeny els núvols i apropa els seus dits a la teva pell. Pigada et tornes, de galtes puntejades.
Muriel, fa temps que no sé de tu i llunyanes m'han quedat les teves paraules, i els jocs vora la platja rocallosa. Vaig acariciar-te un dia espontàniament; però a l'ombra de les teves onades no vaig poder banyar-me.
Em falta el vol de la gavina, la remor de les barques arramades, la pluja a les mans i l'alè de la sal. Enyoro l'esguard del mar que brilla saltant sobre la costa; Muriel, t'enyoro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada