¿Serà veritat que rere aquestes gotes de pluja s’hi amaga la fragilitat
del temps? A vegades la fredor es filtra enmig dels gest i de les paraules,
fent-ho tot tan distant, fins al punt de sentir-se arrossegat cap als oblidats
dies de calidesa. Postals dels records col·lecciono, dedicant hores del present
a mirar enrere. Les parets humides desfiguren l’horitzó solitari. Ni els
objectes ni els mots aconsegueixen omplir el buit dels carrers: falta la vida, guardada
al fons d’un calaix, com una fotografia que cau a l’oblit.
El son es trenca per falta de foscor a la nit. De tant en tant
plovisqueja, i això ajuda a apaivagar les pors. Potser rere les gotes de la
pluja hi ha silencis que no volem sentir, potser el pas del temps ens fa
basarda. Perquè mesurant les hores o no, necessitem resoldre’ns: aprendre i perseverar
per embolcallar la vida de dolçor. Ens pot semblar incomprensible la lentitud,
i prescindible. Però no es poden traçar nous camins sense conèixer la
dificultat. I correm el risc de fer-nos malbé, sense aprofundir en el
significat dels nostres esguards.
Potser algun dia la pluja hauria de cobrir-nos la pell
fent-nos oblidar, durant innombrables instant, quan de temps necessitem per ser
un batec, perquè el sol ens faci madurar, per conèixer la solitud, per
impregnar-nos de les vides dels altres. Per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada