La cura envers els altres ajuda a la societat, als interpel·lats a cuidar, a recuperar l’ètica. Quan cuidem altres persones tenim sentiments d’humilitat, respecte i comprensió per aquells que ens envolten. Perdem l’orgull, ens tornem més humans quan atenem el nafrat, el vell, el moribund, el malalt, el que no es val per si mateix. És com si cuidéssim una versió nostra que està per venir. Però ens dol o fastigueja fer-ho perquè no ens agraden la debilitat o les diferències. Qui té por dels infortunis de la vida és afeblit per l'angoixa i desvalgut davant dels canvis i accidents fisiològics, ja que no ha enfortit l'esperit per deixar enrere la joventut i la salut. Potser cuidar una planta i un animal són passos que ens poden ajudar a reconciliar-nos amb les altres persones, però és cuidant els altres que aprenem el valor de la vida, a deslliurar-nos dels sentiments agres i a ser humans. Si no som responsables, què vol dir ser humans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada